dimarts, 15 de maig del 2012


Tot comença un 3 de desembre de 2011. L’Índia s’acaba… però no per sempre… i encara que típic, és real… No és un adéu sinó un fins aviat. 
Avui… després d’un intens dia… intens en tots els sentits de la paraula (sentiments, emocions, anècdotes…) avui em despedeixo. Em despedeixo de la gent, del país, la cultura i la vida Índia. Per sempre més en la memoria.
Després de diversos avions i aventures, per fi arrivem a KATHMANDU. Jo i la meva Susi. Junts en un estupendo viatge. Primera imatge: aeroport de maons. Diferent. Sortim. Agafem un taxi dirección l’hotel.
Nepal… no us puc explicar tot el viatge però sí que intentaré fer-vos 5 cèntims de tot i explicar les sensacions i vivènvies que he pogut viure al llarg d’aquests 20 dies per aquest fabulós país.
L’aventura comença amb uns quantes dies per la capital del país. Kathmandu. Gent a munt i avall, homes carregats amb caixes enormes sobre l’esquena. Moviment, vida al carrer, botigues i més botigues pels turistes que visiten la zona. Ells sempre amb un somriure i divertits intenten vendret tot el que poden. Tu regateges fins que ja no et deixen més i després decideixes si comprar o no… Botigues de muntanya…una al costat de l’altre i més i més… Restaurants de totes les característiques. Bons. Plaça Durbar amb paradetes… Temples i més temples. A cada cantonada trobes un temple. Edificis baixos… bicis pel carrer… gent, bullici… Vida.

Durbar Square

Alucinant

Temples...

Vida


El viatge s’escapa de la ciutat i es dirigeix cap a POKHARA (800m d’alçada). 200 km en bus durant 7 hores. Camí entretingut gràcies a la companyia, la música i els paisatges.  Arribem. 50 persones ens esperem amb els seus cartells dels hotels. A 20m de distància. No es mouen. Ells es queden allà i no t’agobien. Si vols t’hi acostes, si no no.  Al taxi direcció a un hostal. 500 rúpies la nit. 
Passem uns dies en questa ciutat. Una ciutat preparada pel turisme. Bars, hotels, activitats… Però en aquesta época de l’any hi ha poca gent i s’està molt a gust. Trekking? Treking. ANNAPURNA BASE CAMP. Decidim no agafar guia ni portejador. A l’aventura. Canvio el bitllet d’avió i l’allargo 5 dies. Comença el trekking. Carregats amb motxilles a l’espatlla comencem a caminar…
…Genial. Al cap de 5 dies arribem a l’Annapurna Base Camp. Ha estat un camí meravellós…sortides de sol…postes de sol… kilometres i kilometres xerrant, kilometres i kilometres en silenci… fred i calor… pujades i baixades… travessàvem el riu i tornàvem a pujar i tornàvem a baixar per després tornar a munt. Paisatges de tot tipus, começant més àrid, passant per selva i muntanya… Poblets formats per 4 hostalets… Gent molt amable…simpatiquíssima… gent que et creues pel camí i el primer que fas és preguntar quan queda… Portejadors amb motxilles que pesen kilos i kilos… portejadors que pugen bombones de butà… Jo quedo alucinat. No entenc com poden pujar aquell pes… És alucinant.
Coneixem un home a mig camí. Ell porta guia I portejador. Divertit. Ens anem creuant dia a dia i comentem la jugada. Ens comencem a fer amics. Coincidim en les mateixes etapes i hotels. Ens ho passem bé.
A una etapa d’arribar al cim… Fa fred, neva, forats a les parets… però ja ho tenim. A una etapa de distància…. Una de les muntanyes més GRANS… ens tots els sentits…
Finalment… arribem un matí excepcional. Sol, sol i sol. La immensitat de les muntanyes et fa sentir minuscul… et fa sentir com si no fossis res en aquest món… el sol reflexa la neu… El silenci t’invaeix el cor i l’alegria esclata. Allà enmig, perdut, en un món on poques coses importen… on importen les més importants. A 4140m queden davant teus els 8100, els 7900…
La baixada comença amb l’alegria d’haver aconseguit l’objectiu. Baixada divertida amb gel i neu. Sort que el sol segueix brillant sobre el cap.  Enrere deixem les grans crestes i pics de les muntanyes i ens dirigim avall.  A una jornada d’arribar a la civilització ens aturem en unes aigües termals naturals. Ens ho mereixem. Al costat del riu… unes aigües calentes.
Finalment s’acaba el treking. Un record per sempre més… poblets, nens i nenes jugant… sopant a la llum de les espelmes perquè no hi ha llum… Nens a l’escola…una escola on fan classe a l’aire lliure, una escola on el professor explica des d’una cadira i els nens estirats al terra escolten amb les llibretes obertes i el boli a la mà… Sense paraules… kms i kms d’esglaons… Mil, dos mil, tres mil, quatre mil… a munt i avall…

Portejador de motxilles

Una nena ben carregada


4252 escales

Vistes a l'Annapurna

Annapurna South 

Escola nepalí

Típics ponts...

Nenes pujant mil escales per anar a l'escola...

Típic poblet de camí a l'Annapurna

A una etapa del cim...

Per mi... Annapurna Base Camp


Un gran pont nepalí...

Una escola...

Prats...

Vistes des de l'escola...

Nens preciosos


Arrivats de nou a la ciutat. Decidim uns dies de relax. Abans però ens trobem amb l’amic que hem fet durant l’excursió i fem un sopar de despedida. Molt maco.
Seguits per l’adrenalina de l’aventura decidim tirar-nos en parapent… una experiència recomanable… Divertit quan comencen a fer piruetes… ara sí que puja l’adrenalinda.
Després d’uns dies tornem de nou cap a Kathmandu. Un cop més i… la veritat que força espantats decidim omplir-nos de valentia i anem a llençar-nos de PUENTING. Arriba el moment… arribem al pont… un pont d’aquests nepalís…amb cordes… es mou. Es mou molt. Espantat… cagat. Fa molta por. El segon pont més alt del món on es pot fer puenting… Quina pooorr!!! Però sí. 3,2,1 i Aaaaaaaaaaahhh!!!! L’adrenalina puja…arriba al límit… i tu et sents lliure…volant durant 6 segons…penjat d’una corda que fins que no passen els segons no saps com reaccionarà… Per fi…tiva. Tiva i et llença de nou cap a munt per tornar a baixar. Amb els peus a terra mires a munt i veus els 160m per on has caigut… el cor batega i batega… però ja estàs salvat. J


Nens jugant al carrer

Molt tendre...

Parapent

Temple

160m Puenting

Des d'aquí vam saltar...



El viatge s’acaba… El Nepal s’acaba… un nou indret descobert en aquest preciós món… una nova aventura s’acaba… un lloc especial…on molts de vosaltres no heu de perdre l’oportunitat d’anar-hi.
Els paisatges… la gent… la manera de fer… la manera de viure… el sentit de la vida… la religió… els costums… tot forma part d’aquest país tan especial.
Endarrera queden 20 dies del nostre pas per aquest món i aquesta vida on mai hem de deixar de viure… i viure lliures … LLIURES…




dijous, 1 de desembre del 2011

Final d'una experiència...


Avui… Avui us escric les últimes paraules des de l’Índia. El dia 2 se m’acaba aquesta meravellosa i única experiència que he tingut l’oportunitat de viure. La veritat és que només tinc paraules d’agraïment a totes les persones que m’he trobat durant aquest temps. Començant pels professors i entrenadors amb els qui he treballat com amb el jefe, sisters i encarregats de les escoles, seguint amb els meus companys, amics i amigues que he fet I acabant per tots els nens i nenes que t’entreguen tot el que tenen i més.
Ha estat un temps molt maco que he gaudit i après de tot i de tothom. Els nens i les nenes, les persones que et trobes pel carrer.... I com va dir una dia una amiga, què té l’Índia? Té algo especial, té alguna cosa que et fa sentir  i no saps ben bé què és. La gent, els colors, els sorolls, les olors, els valors de la gent, un simple Namaste amb un somriure o un “photo photo” quan vas pel carrer... fan d’aquest país un indret especial. Vas pel carrer mentre en unes dècimes de segon et passen pel costat una moto, un rickshaw, una bici, un bus, un cotxe, un camió, un gos, una persona i fins i tot un porquet. Tanques els ulls i et veus dins un món desordenat i caòtic però que a l’hora són endreçats i ordenats.
Només amb aquestes breus línies em vull despedir de tots i de tothom amb qui he compartit aquesta experiència.
Ara me’n vaig dues setmanes al Nepal. A gaudir i disfrutar durant 15 dies. Unes vacancetes per assentar el cap i ser conscient de tot el què m’ha passat i he viscut durant aquests 5 mesos. Us seguiré escrivint però recordeu que res en aquesta vida és millor que el “somriure d’un nen”.
Una abraçada i un per tothom...
Ens veiem ben aviat per la Dolça Catalunya!



Aritz

dissabte, 29 d’octubre del 2011

De vacances...



Hola de nou. Per fi torno a ser aquí. Feia temps que no us posava al dia, però entre la feina i algun dia de vacances que he tingut… no he parat.
Avui no us parlaré de feina, ni de nens ni nenes, sinó que us vull explicar els moments d’oci i vacances que he tingut des de que vaig arribar a l’Índia.
Per norma general els diumenges tenim festa. Tot un detall per part de la fundació… jejeje. Tot i que normalment l’aprofitem per descansar i dormir, sí que de tant en tant ens animem a fer alguna cosa de profit.  Per exemple un dia vam convidar 80 nens i nenes d’un orfenat a veure unes coves. Va ser un dia molt maco i emocionant. Tant pels nens com per nosaltres.
A les coves vam passar una calor bestial (vam acabar amb la samarreta xopa) però va ser genial compartir el dia amb aquells nens.
Més d’un diumenge hem anat a diferents casaments (hindús, musulmans, cristians…) Ens conviden cada dos per tres… uns blanquets en un casament sempre dóna prestigi… També hem anat al cine. Un festival… tothom crida, riu, xiula, parla… i tot això durant 3 hores com a mínim… i tot per un frau de pel·lícula clar. Jejeje. Ah, la gent es posa a fumar i passen gossos pel mig de les teves cames! ;) Quin país tu!
Algun altre dia vam aprofitat per fer algun regal d’acomiadament d’algun amic … i algun altre cap de setmana l’hem passat a alguna casa d’algun company que viu en un altre campus.
Però bé aprofitaré per explicar-vos els tres viatges una mica més importants que he fet.
El primer va ser molt ràpid i veloç… però va ser una meravella. Vam aprofitar que vam tenir un dilluns de festa per marxar 2 dies a Hampi. Un poble meravellós. Ple de temples estupendus, un riu genial, botiguetes i uns paisatges Increibles. Arrossars per tot arreu, palmeres i uns llacs preciosos. A més a més amb una estupenda oferta gastronòmica!!! Jejeje Vam menjar de meravella… no el típic arròs de l’Índia. ;) Carn, espaguetis… ohhh nyaaammm!!!!
Vam sortir la matinada del dissabte a diumenge a les 2,45h. Som-hi!!! Tots al tren!!! Ja us podeu imaginar… tot un festival! Finalment i després d’una estona aconseguim col·locar-nos cadascú en el seu “llitet” i a dormir una estona!
Vam arribar allà, vam creuar el riu i ens vam hostatjar en un hotel per 150 rúpies l’habitació doble (2 euros i mig). Excel·lent. Vam llogar unes motos (150 rúpies) i vam passar tot el dia amunt i avall! Va manar al llac, ens vam banyar, vam intentar escalar unes roques sense gaire èxit… i ens van perseguir unes búfales!!! Jejeje ja ens veus a tots corrents tot cagats… jejeje Molt divertit. Abans de que es fes de nit vam pujar a una muntanya on dalt de tot hi havia l’anomena’t “Monkey Temple”. Vam pujar no sé quantes mil escales per arribar a dalt on vam gaudir d’unes vistes espectaculars i una pau infinita. Res a veure amb l’Índia del dia a dia…
Va ser un moment per pensar, per gaudir i per tancar els ulls i veure que tot allò que estava vivint era real! La posta de sol es va acabar i de tornada cap a baix. Ja de nit, agafem la moto i amb ulleres de sol perquè és impossible anar sense amb tots els mosquits que et venen als ulls...gas!!!La moto d’una amiga no tira i som-hiiiii tres en una moto, a l’estil Indi!!!! J
Una “dutxeta” i som-hi cap a sopar!!! Quina meravella de restaurant… tirats al terra al costat del riu!!! Un sopar genial!! Ohhh i quin quadre més preciós!!! Jejeje ja us ensenyaré la foto!!! Si és que estem a tot arreu eh… J M’encanta!
Al dia següent tornem a travessar el riu i de compres durant el matí. Entretingut i divertit mentre regategem sense parar. Quin festival! Un dinar com deu mana amb una pizza excel·lent i de tornada al tren. Entretingut i divertit tot jugant a cartes durant les 5 hores de viatge.
Un viatge ràpid i curt però genial.


Arribada a Hampi

El Tren

Travessem el riu

El famós elefant de Hampi

Gent del vallès!! Èrica)

Arrossars


I motoooss...

Quina gran escalada!!!

Fugin de la búfala!

Ens cobrava 30 rúpies... vam decidir fer-ho caminant!

Búfales 
Restaurant a la vora del riu

A tot arreu!

Escales al monkey temple

Vistes des del Monkey Temple


Immens



El segon viatge que vaig fer va ser a Otty. Va anar-hi jo i 6 amics. Vam llogar un cotxe perquè ens portés d’anada i tornada al poblet a 12 hores de distància. En principi ens pensàvem que serien 7 hores …però va resultar que eren moltes més.
Tot va començar molt bé. Un cotxe estupendu (jeep moderníssim) i fins a Bangalore a menjar una estupenda i esperada hamburguesa del Mc Donalds!!! Sembla mentida però l’esperàvem amb moltes ganes J Sopats i som-hi a seguir el camí. Són la una de la matinada i el driver comença a decaure... diu que vol parar a fer un Chai i parem. Cap problema. Continuem i de cop i volta... tota una cua de cotxes, camions i busos. Què passa ens preguntem? El conductor para el cotxe i ens diu que farem nit allà mateix. Parats al mig de la carretera... jajaja Flipem! Ens diu que han tancat la carretera per tràfic d’elefants... jajaja si és que... Alguna ens havia de passar. Finalment la obren a les 6 del matí i ens deixen continuar fins arribar al nostre destí. Un vistes meravelloses...tot verd... però amb un fred d’escàndol. No anàvem ben preparats.
Van ser tres dies divertits i amb molt de fred i pluja cada dia. El segon dia vam fer un trekking amb guia de 7 hores. Preciós. Sols enmig de la muntanya, perduts pel bosc. Una meravella. Vam menjar molt bé durant aquests dies, vam jugar a cartes tots els 7 dins d’una habitació i finalment vam fer el viatge de tornada d’una tirada. Això sí, vam tornar a fer una paradeta a Bangalore per menjar-nos un estupendíssim Entrecot... uuufffff màgic per acabar el viatge.
Això és carregar!

Esmorzar fresquet!

Otty

Trekking





Plantacions de te





I ja el tercer viatget per acabar va ser una estupenda i genial setmaneta per Kerala, al sud de l’Índia. Vaig anar-hi amb tres amics. Fantàstic. Va ser una viatge de plaer però sense parar ni un segon. Ens llevàvem cada dia a les 5 o 6 del matí per aprofitar el dia! Això significa que vam veure molts poblets en poc temps. Vam sortir de Bangalore a la nit, no abans sense passar pel Hard Rock Cafè a menjar-nos una meravellosa hamburguesa... (ja veieu que sempre que tenim l’ocasió, l’aprofitem jejeje). Vam agafar un tren i 11 hores allà dins. Era de classe sleeper i vam dormir força bé. Un dia per Fort Cochi de relax. Dinar, te i... uf uf ufff massatge ayurvèdic!!! Marona meva quin festival... no us el vull descriure però ja us l’explicaré ja... molt divertit. Al dia següent marxem a fer una passeja pels canals. Preciós. Pugem en una barqueta (n’hi ha de barques gegants amb motor i es pot dormir a dins. Són com una casa.). Nosaltres volíem algo més petit i amb rems. No contaminem. Amb la broma dels rems...pugem a la barqueta i l’home ens diu... agafa, agafa un rem que m’ajudareu. Toma ja! Tot el viatge anar canviant-nos el rem per remar a ple sol. Ufffff. Duríssim!!Quina suada. Uns canals molt xulus amb una tranquil·litat immensa. Es pon el sol i ja estem de tornada.
Al dia següent som-hi que ens llevem a les 5 per agafar un bus i fer 5 horetes fins arribar a Perillar. Un poble enmig de la jungla. Aiii quin bus... vam arribar vius de miracle!!! Anava súper ràpid i al costat veies uns penya-segats de 50 metres que no feien gens de gracia. Però aquí estic escrivint-vos. Tot va sortir bé. Allà vam fer un safari. Al principi vam anar amb jeep, que l’home no el volia descapotar perquè era nou i no es podia... però al final va parar un col·lega seu li va arrencar la capota...jejeje molts riures. Al final comencem el safari a peu! 3 hores caminant amunt i avall. Entre les branques escoltem un soroll i tots en silenci. Sshhh... 2 elefants a 5 metres de nosaltres. Ens quedem quiets i en silenci absolut. Els elefants a la seva i caminen recte avall. Buufff subidón!!! Molt guai. Un paisatge molt maco i per fi podem respirar aire pur a l’Índia. Upss l’únic inconvenient van ser les sangoneres!!! Marona meva tot ple!!! Sort que ens van deixar una espècie de sacs per fer de mitjons... tot i així un servidor amb pantalons curts. Molts riures. Tornada amb jeep cap a l’hotel cantant, rient i gaudint del moment.
Apunt: el dia anterior al safari vam anar a sopar a un restaurant francès. Allà, a part de fer-nos unes pizzes estupendes va i a la carta veiem... “Nutella Baguette” i ... per descomptat en demanem una. Una meravella! Una baguette real... calenta... amb nutella...  Boníssima!!! Ens la mengem i ... preguntem... ens en podries fer 4 més per demà a les 5? Ufff la noia bufa i diu... us els faig ara i us els embolico val? Mare meva quina meravella...  Esmorzar una baguette amb nutella a l’Índia mentre fas un safari... no té preu.
Per últim ja només ens tocava llevar-nos a les 6 altre vegada per anar a Munar. Un poblet rodejat de plantacions de te. 5 horetes més jugant-nos la vida per aquelles carreteres però finalment arribem!!! Molt maco ... quins paisatges... Tot verd...
Busquem un hotelet que després de 2 hores en trobem un que està força bé i econòmic i cap a dinar. A la tarda marxem amb un guia a fer un trekking de 4 hores perduts per les plantacions de te. Comencem a pujar entremig de les plantes..amunt i amunt...paisatges i paisatges!!! Fins arribar a dalt de tot on ple de boira el guia ens va treure un “termo” ple de te negre! Molt guai!
Una excursioneta molt maca i divertida per acabar el dia sopant un estupendu chicken fried rice J
El viatge s’acabava i aconseguim llevar-nos ales 7,30 l’últim dia. Esmorzar i 5 horetes més de tornada a Fort Cochi a buscar el bus cap a Bangalore. Passem el dia passejant pel “passeig marítim” i finalment anem a buscar el bus. Quin show per trobar la parada. No és la principal. Ens envien a una altra estació (enmig d’una carretera principal). Ens tornen bojos... aquí, allà, no aquí no, no allà no... al final el trobem i som-hi, cap a munt. Un bus Semi-sleeper. Les cames s’estiren i el “respaldo”  es tira enrere. Màxim.
12 hores i a Bangalore. He dormit força bé... Hamburguesa al Hard Rock per acabar bé les vacances i 5 horetes més de bus fins arribar a casa...







































Aquestes han estat les 3 vacancetes que he pogut fer i ara ja toca posar-se a treballar de valent.


Ens veiem ben aviat amb noves notícies.

Petons i abraçades!!!

Aritz